Arxiu mensual: novembre de 2017

Setmana 27/11/2017

“Temps d’Advent, temps de forn calent”…Esta setmana entrem a l’advent; ben just falta un mes per al Nadal i la frenada vital és absoluta. Fins lo conegut “pas de pardal” res no mourà ni un dit. L’hort és tot plantat, i tot curull de verdura fa un munt de goig. Hem acabat la collita de les olives i ara sí és temps de respirar un poc, disfrutar de les collites al rebost, contemplar, aturar-se, traure la pols a algun llibre pacient que espera ressignat la seua hora…Després de tot un any d’intens treball, que bonic és arribar a n’este temps i assaborir los fruits i los valors del teu esforç!

I sí, lo forn calent mos parla de coure moniatos aromàtics i acollidors, bones maçanes tardorals i inclús carabasses…i l’advent és temps de bròquils, sempre deliciosos acompanyats d’un bon raig d’oli novell i unes gotetes de vinagre…i si los podeu acompanyar en uns fesols del ganxet cuits a banda, la combinació és espectacular. L’advent és lo temps de disfrutar de l’oli novell, intens, viu i tèrbol encara…Temps de vetllades llargues, ben perfumades de mandarines…Disfrutem en tota calma del meravellós advent!

Setmana 20/11/2017

Esta setmana Santa Cecília, patrona de músics i d’estudiants. Anuncia lo Nadal que s’apropa, i antigament los estudiants de musica preparaven concerts i dixaven d’anar a classe. Temps de tardor clàssica i encara baix la influència de l’estiuet de Sant Martí, així que tindrem uns dies de bonança ans no arribiguen los freds de l’hivern. Los arbres se despullen, encara vestits de carabassa…si s’hagués de posar un color a la tardor, siria lo carabassa: les fulles, los moniatos al forn, les primeres mandarines, les mateixes carabasses… Color càlid, viu i optimista!

I sí, arriben les primeres mandarines, clementines…I tímidament los primers bròquils. Prompte, alguna carxofa pionera mos honrarà en la seua visita. Acomiadem definitivament albergínies, i ara sí diem adéu a qualsevol record de l’estiu. La tardor avança, i són òptims los espinacs, les cols, los alls tendres…

Setmana 13/11/2017

Sant Martí, festes a Xerta…És quan entrem dins l’avenc de Nadal i la Natura comença la seua letàrgia. La segona quinzena de novembre és l’inici de l’hivern al Baix Ebre i lo vent de dalt no falla a la cita. És temps de fer foc cada dia; temps de dies rasos i lluminosos, cella al Port i nits ben estelades…Los pobles fan olor d’oli novell, perfumat, que fa créixer la saliva, i los carrers s’omplin de l’aroma acollidor de la llenya d’olivera cremant a les estufes. És temps de faenes de garriga, de plegar olives i esmorzar al camp al racer d’una soca i en lo Port com a teló de fons. A l’horta ja tenim tota la vianda hivernal en marxa i anirem baixant pistonades…

Però això no vol dir que escassegigue la verdura, ans al contrari! L’avenc de Nadal és temps de collir los primers espinacs, verdura senyora de l’hivern…i prompte los primers bròculs, espentejats per les bufades del vent de dalt. És temps de sopes i escudelles, i collim magnífics naps, cols i apis per a tan bona fi…I és temps d’acomiadar albergínies i primentons, sirà fins a l’any que vé!

Setmana 06/11/2017

Per fi arriba la tardor! Pluja, vent de dalt…l’oratge se’n recorda del calendari! A l’hort comencen a arribar les primeres cotxes fumades, moixons frescals que mos faran companyia a l’hivern. I verderols també. La terra comença a assaonar-se i prompte agarrarà la textura de l’hivern. No val a badar, i aprofitant que lo dia no és encara un sospir, sembrarem espinacs, i raves, i naps…A vore si som a temps de fer-ho tot!

I en arribar novembre enguany podem oferir, per primera vegada, lo primer oli de casa! Són oliveres que anem recuperant, totes centenàries, que havien quedat ermes durant vint anys. Ho anem combinant en lo treball de l’horta i ara fem la primera collita! És oli del raig, sense filtrar, tal com raja del molí, de les varietats clàssiques del Baix Ebre: sevillenca, morruda i arracada d’Aldover. Quin goig poguer-ho oferir amb la verdura!

Comencem a collir espinacs, vianda tardoral. I naps per a fer bons caldos i anar fent bullir l’olla. I bledes de nou. Diem adéu a primentons i bajoques; passi-ho bé i fins l’any que vé!