Arxiu de l'autor: alpha

Setmana 16/10/2017

Disculpeu pel retard, aquests dies vaig una mica de bòlid…

Molt Bones a Tothom!

Avui és Santa Teresa, un dels sants grossos de tardor. Per Santa Teresa s’esgoten les herbes de l’estiu, que decauen clarament, i encara que no plogue, les banyadures de matí són abundoses i refresquen les viandes…tanta sort que encara mos queda això! Avui començarem en la collita de les olives, i enguany podrem oferir un poc d’oli ecològic, per fi! Los estornells també saben que estan madures i comencen a acudir enlluernats per les solades.

És tardor, i ja podem oferir los primers moniatos i un poc de magranes que animaran la taula en los seus colors encesos. Les dos són unes viandes que estan recuperant protagonisme per les seues excel.lents propietats i la seua versatilitat. I hem fet venir maçanes del Pirineu, boníssimes i recent collides. Mentres l’oratge acompànyigue és temps de bajoques, bones bledes, auberginyes, primentons…

Molts de records i fins la propera!

Miquel àngel

Setmana 09/10/2017

Molt Bones a Tothom!

La Mare de Déu del Pilar, lo temps en que acabem les plantades de cols i bròquils que mos han d’abastir tot l’hivern…Encara que faigue calor, la nit comença a ser llarga i les viandes han de donar ara la seua estropada antes no arribigue la letàrgia de l’hivern. També val per enciams i per bledes, així que, suant, suant, afanye-mos! Tota l’orquestra hortalana ha de sonar bé i alhora per aconseguir un bon concert.

De matinada, en les llums de l’albada, ja remunten riu amunt esquadrons d’ànecs i d’agrons rojos. I les herbes de l’estiu també saben que lo cicle se’ls hi acaba: blets i cabossella ja van a la baixa…

A l’hort les primeres setmanes d’octubre és temps d’excel.lents bledes, verdura de temperança en estos temps tan convulsos. I bons primentons, tan contents en la calor i l’absència de ventades. I auberginyes. L’estiu és un hoste al que li costa marxar! Tornen enciams de nou, sempre cruixents i suculents. I anem collint moniatos; han de reposar uns dies ans de la castanyada que, encara que no mo’n recordessem, ja s’apropa!

És l’horta, este equilibri virtuós de natura domesticada que tant mos alimenta i tant mos fa cavilar!

Molts de records i fins la propera!

Miquel àngel