Qui som

Conrear salut. Recuperar sabors. Km 0. Relació directa. Manteniment del medi agrari. Aquests són els cinc manaments que Miquel Àngel Angelats (Aldover, 1973) té sobre un panell de fons taronja a l’entrada de la seva finca. Aquests cinc punts marquen la filosofia de treball d’aquest arquitecte que, després d’exercir 13 anys com a ideòleg d’edificis públics i privats, va decidir abandonar el seu ofici per convertir-se en un pagès de verdura ecològica a les Terres de l’Ebre.

“Si no tens tolerància a la frustració no pots ser pagès. Has d’estar disposat a perdre, perquè hi ha factors que tu no pots controlar”

“La professió d’arquitecte és molt estressant quant a terminis i burocràcia”, explica aquest pagès jove, de pantalons arromangats i espardenyes catalanes terroses, que ha instal·lat el seu camp base a les afores d’Aldover, on està ubicat el seu hort. “Ja en tenia prou de viure a la ciutat, sabia que aquell estil de vida tenia data de caducitat”, comenta sobre la seva vida anterior. De fet, el seu aire pausat i reflexiu, com ell mateix reconeix, han estat des de sempre més prop de la terra que dels plànols geomètrics i els negocis exprés. “De menut, en aquest mateix hort, sempre anava darrera de mon iaio. Fes un solquet aquí, fes un solquet allà, em dèia, i jo content…”, explica entre fileres de tomateres, pebrots i aubergínies.

El punt d’inflexió d’aquest canvi de vida va ser el contacte amb un pagès veterà mentre vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Com a afició vaig començar a treballar amb un senyor que portava un tros de terra per a una cooperativa d’autoconsum”, explica. El pagès, de nom Etern, va marcar, i molt, els passos del Miquel Àngel. “Sempre dic que ens vam adoptar mútuament”, comenta amb una rialla estreta. “De l’Etern vaig aprendre a cultivar la terra, però també vaig aprendre a conrear el valor de la paciència i de l’honestetat. Uns valors claus per tirar endavant la professió de pagès”, diu.  En contraposició a la bombolla immobiliària que va acabar pervertint la seva primera professió, el Miquel Àngel va entendre que l’agricultura és un art que s’ha d’exercir amb estima a la terra i respecte pels seus temps i condicionants. “Si no tens tolerància a la frustració no pots ser pagès. Si emprens este negoci, has d’estar disposat a perdre, perquè hi ha factors que tu no pots controlar”, explica qui ha de lidiar dia a dia tant amb les inclemències del temps o les plagues, sense l’antídot artificial de la química i els pesticides.

De fet, una de les motivacions de Miquel Àngel per dedicar-se al que es dedica és investigar per trobar remeis casolans propis -com sabó potàssic o oli de nim- que puguin mitigar l’impacte de les plagues. I és que l’estimulant d’aquesta professió és l’aprenentatge constant. “Sempre has d’anar aprenent dels teus errors”, diu. “Em sorprenia veure com l’Etern amb més de 80 anys dèia: Això l’any que ve ho farem diferent… La natura et va donant els indicis per aprendre”.

Fa només tres anys – després “de fallar molt, i tornar-hi, i tornar-hi…”, com ell explica – va decidir tallar els tarongers de l’hort familiar que havien quedat abandonats després de la mort de seu avi, i llaurar la terra, instal·lar un sistema de reg i distribuir les verdures de temporada en els diferents espais. Estava disposat a guanyar-se la vida com a pagès. En aquest temps, el Miquel Àngel ha aconseguit una clientela fidel d’Aldover, Tortosa i rodalies. Un dels al·licients d’encomanar la verdura a Miquel Àngel és que ell és un ferm defensor i recuperador de les llavors de varietats antigues. “Són molt interessants perquè et connecten amb una sèrie de sabors o matisos que els teníem oblidats”, explica. Ara bé, les dificultats de conrear aquestes varietats també són majors. “Una varietat antiga creix més lentament i és més delicada pel que fa a les plagues, però el sabor és molt diferent”. L’oblit d’aquestes varietats també és un clar indici de la bombolla productiva i l’ànsia del capitalisme. “Abans es tenia en compte el sabor, ara s’aprecia més que sigui una peça bonica i resistent al transport”.

De fons se sent el campanar d’Aldover que toca les sis de la tarda. D’aquí poca estona, el Miquel Àngel carregarà la seva furgoneta i començarà a repartir la verdura que ha collit de l’hort avui mateix. Després, tornarà, pel costat del riu, a Aldover, mentre pensa que les Terres de l’Ebre són un lloc fantàstic on viure. Allà és on ell cada dia es dedica a complir els seus cinc manaments. Conrear salut. Recuperar sabors. Km0. Relació directa. Manteniment del medi agrari. I això el fa profundament feliç.

Extret de l’entrevista que em van fer per a surtdecasa.cat
Imatges: Anna Zaera